Midilibre.fr
Tous les blogs | Alerter le modérateur| Envoyer à un ami | Créer un Blog

lundi, 09 août 2010

Una produccion de la Catalonha del nòrd ...

vendredi, 05 mars 2010

Dins la premsa : l'Indépendant presenta la visita PN

Image.jpg

lundi, 01 mars 2010

3 de març 2ô1ô, EuropeÉcologie es per l'occitan e lo catalan en Lengadòc-Rosselhon

afica del 3 de març 2010.jpgLo programa definitiu : La jornada comencarà al Casal Jaume 1er , 23 avinguda del Liceu a Perpinyà a 9 hores del matí. 10H30 a la Llibreria Catalana. 11H a la Universitat (Casa dels Països Catalans). 14H ràdio Lenga d'Òc de Narbona e 16H30 al Cirdoc de Besièrs

jeudi, 04 février 2010

Cinéma en francés al Quebèc es normal vist de París, e lo cinèma en catalan ?

Volem_cinema_en_catal__copy.jpghttp://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/883

Occitan e catalan son pas lengas de patrimòni, devon aver un cinèma en catalan e occitan.

L'industria del cinèma es nacional-imperialista [per exemple lo CNC], mas quora es en frnacés pel cinèma de Quebèc un parisenc comprendrà, per l'occitan o lo catalan es de replegament ?

L'industria del cinèma e coma l'industria de la television francesa, pana de moneda a las regions per projecte dich cultural qu'an abandonat d'emplegar las lengas occitana e catalana ; perqué los elegits d'Occitània e Catalonha impausa pas l'emplec de las lengas occitana e catalana cada vagada que lo CR dona una subvencion a l'industria del cinèma ? Lo problèma se pausa tanben pels CG, e per las DRAC.

samedi, 17 octobre 2009

Collòqui sobre las nòrmas lingüisticas, en país catalan

XXIIé CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA “ENSENYAMENT, DIFUSIÓ I ÚS DE LA NORMA LINGÜÍSTICA” (i 2)
Universitat d’Alacant
(Seu Universitària de la Nucia, la Marina Baixa)
 
 
DIVENDRES, 30, OCTUBRE, 2009
15.30-16.00h     Lliurament de materials als inscrits Acte d’inauguració
16.00-17.30h     Joan Veny (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans):  “Norma i diatopia”
17.45-19:15h     Maria Josep Cuenca (Universitat de València; Institut d’Estudis Catalans): “Convergència i divergència en la norma catalana actual”
19:30-21:30h Jaume Salvanyà (Assessor lingüístic del GrupFLAIX): “Descripció i prescripció: la relació entre l’ús i la norma”
 
DISSABTE, 31, OCTUBRE, 2009
09.00-10.30h Joan Solà (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans) “La sintaxi de l’Institut d’Estudis Catalans”
11.00-12.30h Joan Julià-Muné(Universitat de Lleida): “Com cal pronunciar en català els noms propis forans?”
13.00-15.30h Josep Àngel Mas i Castells (Universitat Politècnica de València): “La variació lingüística en l’estàndard oral valencià”
 
DIVENDRES, 6, NOVEMBRE, 2009 16.00-17.30h Joaquim Rafel (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans) “La norma lèxica i el diccionari”
17.45-19:15h Jaume Cabré (Escriptor; Institut d’Estudis Catalans): “L’escriptor i la norma”
19:30-21:30h Sandra Montserrat i Carles Segura (Universitat d’Alacant): “Model fonètic estàndard: reflexions i pràctica educativa”
 
DISSABTE, 7, NOVEMBRE, 2009
09.00-13.00h Josep Escolano (Universitat d’Alacant): “Seqüències educatives per a aprendre la norma lingüística”
13.15-15.30h Brauli Montoya (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans): “El català global”
 
 
 
COORDINACIÓ DEL CURS
Josep Martines Peres
Professor de la Universitat d'Alacant
 
LLOC DE CELEBRACIÓ
Seu Universitària de la Nucia
 
DATES
30 i 31 d'octubre i 6 i 7 de novembre de 2009
 
LLENGUA VEHICULAR
Valencià
 
CERTIFICACIÓ
Per a obtenir la qualificació d'apte cal assistir al menys al 80% de les sessions i realitzar un treball sobre els continguts de les sessions i sota la tutoria del professorat
 
DIPLOMES
Es pot optar per:
 
Certificació del Secretariat d'Estudis de la UA, convalidable per 2 crèdits de lliure elecció curricular.
Aquestos crèdits són computables també per a l'obtenció del "Certificat de Capacitació Docent" i el "Diploma de Mestre en Valencià"
 
Certificació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat d'Alacant (30 hores).
Per a obtenir aquest certificat caldrà fer un treball-memória sobre els continguts del curs, tutoritzat per qualsevol dels membres del Comité Organitzador.
 
TRANSPORT
Per als matriculats hi haurà un servei gratuït d'autobusos des de la Universitat d'Alacant (parada a l'Aulari I, al costat de l'eixida de l'autovia) fins a la Nucia.
Aquest servei no estarà disponible quan el nombre d'alumnes que ho sol·liciten siga menor de vint.
En cas d'utilitzar el servei d'autobús gratuït heu d'enviar un correu electrònic a seulanucia@lanucia.es o telefonar al 966897733
L'eixida serà una hora abans de l'inici de la primera sessió de cada dia; la tornada, en acabar l'última activitat de cada dia (amb arribada a la Universitat d'Alacant).
 
Pot fer-se la matrícula en l'adreça:
http://www.ua.es/va/estudios/seus/nucia/programacion/2009...

mercredi, 14 octobre 2009

Utile per l'occitan

 

Ortotipografia del lengatge scientific e tecnic


La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filiala de l’Institut d’Estudis Catalans, anóncia coma activitat dins l'agènda aprosmat, lo IVen Seminari de Terminologia: “Ortotipografia del llenguatge científic i tècnic”, que se tendrà lo 11 de novembre, de 9 a 14h, a l’IEC. I a previstas las intervencions d'en Josep Lluís Llebot, en Marc Barracó e en Josep M. Mestres.
Per mai d'informacion sobre la SCATERM anatz a http://scaterm.iec.cat, ont trobarètz informacion sobre las activitats de la Societat, coma se ne far sòci, lo Butlletí, prèmis, la revista Terminàlia e autres projèctes, etc.
Tanben vos podètz adreiçar a:
Societat Catalana de Terminologia
Carrer del Carme, 47 – E.08011 Barcelona - Principat de Catalunya

Tel. 935 529 105
Fax 932 701 180
A/e: scaterm@iec.cat

mardi, 13 octobre 2009

Quora farem la recepcion del torisme catalan en occitan en çò nòstre ?

Lo torisme es una granda activitat per Occitània, la recepcion de toristas catalans es importanta, perqué se fa en lenga espanhòla ? Es una error de marqueting e un acte de nacionalisme francés, sempre.

Alara un conselh, gaitatz aiçò :

En anglés aqueste filme explica mantunas causas que faràn cambiar d'avejaire los decideires sobre lo torisme en Occitània : ZO CAL FAR EN OCCITAN per un public catalan. Cal aprendre l'occitan dins los oficis de torisme en çò nòstre.

La ràbia nos arriba quora vesem un public occitan qu'emplega pas sa lenga per arcuelhir los toristas catalans !

L'occitan es lenga oficiala al Principat de Catalonha dempuèi lo 8 d'agost de 2008.

L'occitan es lo pont lingüistic per se fa entendre del public catalan.

Que fan nòstres politicians per establir una politica seriosa per l'occitan ? Que fan las entrepresas per aver l'occitan coma lenga veïculara per un public catalan, dins un primièr temps ?

De qué esperem per tornar a la normalitat lingüistica per Occitània : l'occitan es un pont lingüistic per totas las lengas latinas.

Per mai, podem tanben ajustar que ...

E benlèu que França, nimai Espanha, vòlon pas saber, mas ... totes los autres Estats europèus zo sábon !

E se los referèndum-consultacions son pas entenduts en França e Espanha, zo son en Itàlia :

« Aquest correu és per comunicar-vos que la iniciativa VullVotar.cat ha superat ja les deu mil signatures.
Aquesta iniciativa impulsada per
VilaWeb vol deixar clar que milers de persones arreu del país volem poder decidir sobre el nostre futur, sense interferències. Deu mil és una xifra molt important però volem anar més enllà i per això us demanem que ens ajudeu encara més a difondre el projecte.

 Responent a la demanda de molts de vosaltres hem incorporat una nova funció de
cerca que permet comprovar la vostra signatura. Podeu cercar per la primera lletra del nom o per la data d'adhesió. Esperem que hi haja els mínims errors però si no us trobeu o hi ha algun problema el podem resoldre si ens aviseu al correu adhesions@vilaweb.cat

 Us comuniquem també que el gruix de les signatures va ser presentat a l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. En aquest
vídeo l'alcalde diu que les vostres signatures "ens han carregat les piles" i "ens han arribat molt a fons".

 Les pròximes setmanes us anunciarem novetats relacionades amb vullvotar.cat i VilaWeb que esperem que us interessaran.

Gràcies pel vostre suport » 

Vicent Partal, Director de VilaWeb.

dimanche, 11 octobre 2009

Una vertadiera politica lingüistica en Occitània, lo modèl ...

 

Publicat en crònica

http://www.cronica.cat/opinion/Bernat-Joan/La-politica-linguistica-de-la-Catalunya-independent

 

La política lingüística de la Catalunya independent

Bernat Joan - Secretari de Política Lingüística

 

És obvi que, en les circumstàncies actuals de manca d’estructures d’Estat, no es pot fer la política lingüística que faríem en una Catalunya (ep, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, si pot ser...) independent. Certament, les situacions de dependència política afebleixen les posicions de la llengua del país (enfront de la superposada) i, per tant, fan falta tota una sèrie de mesures correctores, que poden semblar “antipàtiques” (almenys a una part de la població de l’interior) i “autoritàries” a una part dels que s’ho miren des de fora. I, malgrat tot, no són mai suficients per aconseguir la situació desitjada per a la llengua pròpia del país. Dit d’una altra manera, es fa realitat, dia rere dia, aquell aforisme aracilià que, a principis dels vuitantes, ens feia avinent: “hem d’imposar ràpidament el català, perquè, si no, ens acusaran d’imposar el català”. És a dir, només s’acusa d’”imposició”, en el discurs públic, aquells que es troben en una clara situació de fermesa. El simple fet que determinades mesures “antipàtiques” i “autoritàries” es discuteixin en el si de la nostra societat no constitueix més que un símptoma de la situació irregular en què es troba la llengua catalana.

Sóc dels que poden imaginar sense problemes una Catalunya independent amb tres llengües oficials (com ara), o fins i tot més (s’hauria d’anar pensant ja en l’oficialitat de l’anglès, llengua comuna més general entre tots els europeus, i interllengua arreu del món). No veig, en el futur, perquè seria, senzillament, cosa de tronats que no hi entenen un borrall, una Catalunya monolingüe ni res que se li assembli. Aquí es parlen (i es continuaran parlant) moltes llengües, i hi ha un percentatge molt gran de població que té l’espanyol com a llengua pròpia, i hi continuarà sent.

La diferència entre tenir prou poder propi o no tenir-ne és associar o no la llengua a aquest poder propi. Dit d’una altra manera: ara mateix, qualsevol persona que arribi al nostre país (als nostres països), sap de seguida que hi ha una llengua imprescindible, que coneix tothom i que tothom ha de conèixer per llei, que té una part dels parlants que són i poden ser monolingües (fins i tot, sovint, monolingües militants). La pròpia, en canvi, no compta amb parlants monolingües (i molt menys amb un gruix important de persones que rebutgin el coneixement de l’altra llengua). Per tant, allò més pràctic és aprendre la dels monolingües militants, per evitar-se problemes. Amb la independència, evidentment, aquesta percepció canviaria de seguida.

Per tant, la política lingüística de la Catalunya independent podrà ser molt més relaxada que no la de la Catalunya dita autònoma. La millor campanya per “normalitzar” l’ús de la llengua és saber qui mana. Aleshores, hom pot deixar de banda tota casta de mesures “antipàtiques” i fins i tot hom es pot permetre un cert anarquisme antiautoritari. La gent sap qui mana. I això és fonamental, a l’hora de decidir-se a aprendre i a usar una llengua o una altra.

dimanche, 09 août 2009

Repression contra lo catalan, avem patit tot parier !

dimanche, 12 juillet 2009

Benach a convençut lo president de l'eurocambra sortent !

País Nòstre aviá pausat la question de l'emplec del catalan als candidats presents lo 30 de mai pendent lo debat de Laure Menerbés. Uèi sem content de veire que lo president de l'eurocambra sortenta a per fin comprès los arguments per l'emplec del catalan a Brussèla e Estrasborg.

Esperem qu'aquesta conversion fosquèsse tanben aquela de totes los elegits del continent europèu... dins totas las cambras d'elegits que la lenga catalana n'es fòrabandida : Madrid, Perpinyà, Montpelhièr, París, etc.

Benach a encontrat lo president de l'Eurocambra d'Estrasborg.jpg