Midilibre.fr
Tous les blogs | Alerter le modérateur| Envoyer à un ami | Créer un Blog

mardi, 31 janvier 2012

JEUDI A ESPEZEL: LES PYRENEENS DEFENDENT LEUR PAYS !

Ce jeudi 2 février à 18h30 au foyer municipal d' ESPEZEL (Pays de Sault) PAIS NOSTRE organise une reunion publique pour la défense des Pyrénées avec l'éleveur Ariégeois Philippe LACUBE . P. LACUBE est le leader de l'Association pour le développement durable et l'identité des Pyrénées et l'on connait son combat contre la reintroduction des grands prédateurs ,l'ours et le loup qui s'attaquent aux troupeaux . La reunion-débat sera suivie d'un repas montagnard ,animé par " los cantaires de l'ASPAP"(chants occitans ,basques et catalans ) .

.Réservations pour le repas au tel 06 82 3128 14 .

lundi, 30 janvier 2012

Anem OC toulouse : Un bus audois !

toulouse , 31 mars 2012, déplacement, organisation

L'AVENIR DE LA VITICULTURE/DEBAT PAIS NOSTRE LE 24 FEV A DURBAN .

"Quel avenir pour la viticulture Languedocienne ?",tel sera le théme de la reunion et du débat organisé par Pais Nostre ,le vendredi 24 Février à DURBAN dans les Corbiéres .A l'heure ou la conjoncture viticole s'améliore,les questions de fonds demeurent posées ,du risque de libéralisation des plantations au futur des terres arrachées,de l'installation des jeunes à l'affirmation de l'identité occitane de la viticulture méridionale . Deux figures  du monde viticole ont été invités , l'un de la Corbiére ,Jean-Noel Bousquet ( Grand Moulin ) ,l'autre du Minervois , Frantz Venes (Massamier la Mignarde ) . Le débat sera présenté et animé par Serge Marty ,élu à Durban et par Joan-Pèire Laval . La soirée s'inscrit dans la série des reunions territoriales proposées par Pais Nostre .

samedi, 28 janvier 2012

CDC consagrarà en el seu congrés el gir sobiranista

L'esborrany de la ponència política, però, manté l'ambigüitat sobre els límits de l'aposta pel dret a decidir i no advoca per l'estat propi

Tampoc no traça un pla B per si fracassa el pacte fiscal780_008_4489722_e0b84c53f376003e1a12736b7ccc8132.jpg

 
Oriol Pujol, Xavier Trias i Marta Alòs en una executiva recent de CDC Foto: ANDREU PUIG.

Convergència Democràtica consagrarà en el seu congrés del març el seu viratge cap al sobiranisme. En l'esborrany de la ponència estratègica que el consell nacional del partit aprovarà avui es referma l'aposta pel dret a decidir, però es manté la indefinició sobre els límits i la concreció de l'exercici d'aquest dret i tampoc no s'advoca per l'estat propi. El text, que a partir d'ara s'haurà de sotmetre a un procés de presentació d'esmenes, constata que durant els últims anys la centralitat política s'ha desplaçat cap al sobiranisme després del fracàs del procés estatutari i la constitució dels governs tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla. És en aquest context que, segons els convergents, CiU ha aglutinat el creixement de les aspiracions nacionals de la majoria dels catalans.

La ponència política de CDC, redactada per un equip capitanejat per Francesc Homs, defensa per tot plegat que el partit desplegui una estratègia que porti Catalunya a la “plena sobirania”. A l'hora de concretar el significat del terme, com a últim objectiu de la transició nacional que es dóna per iniciada, Convergència constata que en ple segle XXI la sobirania no només es pot mesurar pel fet que un país disposi d'estat propi i defensa la importància de l'obtenció de la “capacitat de decidir” sobre les polítiques econòmiques.

En el marc d'aquesta tesi argumental brilla el pacte fiscal, el projecte estel·lar d'Artur Mas per a la legislatura, que figura com a primer pas en l'avenç de l'anomenada transició catalana. L'esborrany de la ponència no compromet l'estratègia que CiU haurà d'adoptar en cas que fracassi la proposta d'un nou finançament similar al concert econòmic. No tanca ni obre la porta,
per tant, a la convocatòria d'una consulta.

El redactat es limita a constatar la necessitat de promoure un acord “el més ampli possible” al Parlament, que la negociació amb Madrid es plantegi en termes d'un “canvi de cicle històric” en les relacions amb l'Estat espanyol i remarca la importància de desplegar els instruments legals necessaris per donar cobertura jurídica al pacte fiscal. Cita com a exemples l'aprovació de la llei de consultes –el govern ja n'ha aprovat el projecte– i la reforma de l'Agència Tributària de Catalunya.

Els convergents, a més, es fixen com a objectiu que la transició nacional tingui el suport d'una majoria àmplia per bressolar el procés amb la legitimació democràtica necessària. Com s'hauria de concretar? CDC en defensa un reflex quantitatiu i qualitatiu a les urnes, dipositàries de “processos electorals transparents i reglats”. Rebutja, novament, que es porti a la divisió del país en dues meitats simètriques.

La ponència avala els ajustos de l'executiu de Mas, però admet la necessitat d'impulsar mesures per a la reactivació econòmica. Amb aquest propòsit planteja la celebració de dues convencions polítiques sobre l'estat del benestar i la cultura, la identitat i els valors.

LA DATA

23.03.12
S'inicia el congrés de CDC
a Reus, en què Oriol Pujol agafarà formalment les regnes del partit nacionalista.

jeudi, 19 janvier 2012

REUNION PAIS NOSTRE A ESPEZEL AVEC LES ELEVEURS PYRENEENS .

Pais nostre organise jeudi 2 février à 18h30 à la salle des fêtes d'ESPEZEL (Pays de Sault) une reunion publique sur le théme " Les pyrénéens veulent vivre au pays " .Le devenir de l'élevage et de l'agriculture dans le massif pyrénéen sera au coeur du débat ,avec comme invité, le leader de l'association pour le développement durable de l'identité des Pyrénées ,l'Ariégeois Philippe Lacube .L'ADDIP se bat pour des territoires vivants,ouverts à l'économie et à la culture et dotés de services publics pour les habitants . Elle est aux cotés des éleveurs, confrontés à la réintroduction des prédateurs ,l'ours et le loup . Aprés la reunion , se tiendra un repas montagnard  animé par la chorale Ariégeoise de l'Aspap ,qui interprétera des chants occitans,basques et catalans . Tous les sympathisants de Pais nostre sont invités  à cette soirée Pyrénéenne .

 

samedi, 14 janvier 2012

El pressupost sobiranista de SI

780_008_4268745_89cda3f79c03ad3160b1fb309ebb326d.jpg

Solidaritat presenta uns comptes alternatius als de CiU simulant que Catalunya ja fos el 2012 un estat independent

Bertran critica el projecte de Mas-Colell perquè “no genera creixement” i crea més “dèficit”

Uriel Bertran, diputat de Solidaritat, al costat d'Alfons López-Tena a l'última fila de l'hemicicle del Parlament Foto: EL PUNT AVUI.
Els comptespresentats serveixen al partit per difondre el seu polèmic “Espanya ens roba”
El president Mas va afirmar que, si algú tenia un pressupost millor que el del govern, el presentés..., i Solidaritat li ha respost. La formació independentista presentarà una esmena a la totalitat contra el que anomenen “els pressupostos de l'autonomia” i, alhora, aportaran el seu propi pressupost alternatiu com si Catalunya ja fos un estat independent dins la Unió Europea. En realitat, els comptes presentats formen part d'una campanya política de llarg recorregut per difondre el seu polèmic lema “Espanya ens roba”. La principal modificació dels comptes de SI respecte als de CiU és la recuperació dels ingressos que ara es destinen a la solidaritat entre territoris de l'Estat espanyol. Un dels objectius dels “pressupostos de la independència” seria equilibrar el pressupost, apostant pel “dèficit zero”.

El pressupost sobirà que proposa Solidaritat, basat en una llei de transició cap a la independència, situaria l'economia catalana com “una de les més sanejades del món” i sense cap dèficit públic. A més, d'una tacada, desapareix el problema de la majoria dels països de la UE amb el deute públic: Catalunya tindria només un deute del 19% del PIB, mentre que a França és del 82% i a Alemanya, del 81%.

El diputat de SI Uriel Bertran demana a CiU i a la resta de forces polítiques “gosadia i valentia” per aprovar un pressupost sobiranista que permetria “recuperar els 20.650 milions d'euros que ens roba Espanya”. Segons Bertran, el projecte de SI és “millor que els pressupostos de les retallades i de l'espoli” que podrien acabar aprovant CiU i el PP. La recaptació del 100% del total d'impostos per part de la Generalitat seria l'instrument de SI per millorar la situació econòmica catalana. D'aquesta xifra, SI voldria destinar 5.258 milions més a Educació, Salut i Benestar Social, i 4.800 milions extres serien per a la reactivació econòmica (infraestructures, recerca o lluita contra l'atur). Suposadament, encara sobrarien diners. SI en voldria destinar 3.500 a la futura Seguretat Social catalana i a la solidaritat amb la Unió Europea, i 3.600 més com a “marge de seguretat”. El pressupost també preveu una despesa d'uns 4.000 milions destinada a la creació d'estructures de l'estat propi (que fins ara té l'Estat espanyol).

Solidaritat creu que el pressupost de la Generalitat independent hauria d'aportar més diners que actualment a la substitució de 500 barracons escolars –1.000 milions–, la gratuïtat dels llibres de text –50 milions–, la reducció de les llistes d'espera dels hospitals a la meitat –1.000 milions–, cent mil beques escolars de 1.000 euros al mes i, finalment, transport públic gratuït per a estudiants i aturats. Els pressupostos sobiranistes tampoc no descuidarien les infraestructures i, segons SI, es podria acabar de construir un TGV mediterrani i l'autopista Lleida-Tortosa, i millorar les rodalies de Barcelona i de Girona. Tot i voler gestionar tots els impostos, el primer que faria SI seria rebaixar-los: en concret, l'impost de societats seria reduït un 25%.

A banda del dèficit fiscal amb la resta de l'Estat, SI critica que el projecte actual de CiU “no genera creixement”, té una “previsió irreal de creixement econòmic” i “genera nivells insostenibles de deute i dèficit”. A més, en paraules de Bertran, Mas-Colell fa servir “mesures curtterministes com ara la venda d'actius immobiliaris” per equilibrar el pressupost.

El mateix Bertran reconeix, però, que el seu pressupost alternatiu busca sobretot generar un “escenari d'il·lusió i optimisme”.

Source : El Punt Avui - 14/01/12 02:00 - BARCELONA - Redacció

lundi, 09 janvier 2012

REUNION PUBLIQUE PAIS NOSTRE ,JEUDI 12 JANV A LEZIGNAN-CORBIERES .

Le mouvement Pais Nostre est actuellement sur de nombreux fronts:la défense du Canal du Midi ,la lutte contre un projet d'usine d'huile de palme à Port la Nouvelle et la préparation de la manifestation occitane de Toulouse du 31 Mars prochain . Le mouvement se structure aussi dans le Languedoc ,avec la création de nouveaux groupes de pays , en pays gardois , à Béziers et à Montpellier .Pour le pays Audois une reunion publique est annoncée jeudi 12 Janvier à 18 h, à la Brasserie Le 79 ,cours de la République à Lézignan-Corbiéres . L'histoire et les orientations régionalistes de Pais Nostre seront présentées par Alain Garau et Joan-Pèire Laval et la discussion sera ouverte sur la situation économique,sociale et culturelle dans les Corbiéres . Un point précis sera fait sur la mobilisation "Anèm oc per la lenga occitana " quelques semaines avant le rassemblement toulousain .

 PAIS NOSTRE / tel 06 72 55 04 36 .

dimanche, 08 janvier 2012

El poble occità de Fitor s'incorpora a una Mancomunitat de municipis de Catalunya Nord

780_008_4486766_6ee4f3f839f7e197087c976546b51263.jpgA la plana del Rosselló, quan es surt del territori català en direcció del nord per autopista, carretera o tren s'ha de passar necessàriament per Fitor (Fitou en la grafia oficial francesa). Població veïna de Salses, amb qui comparteix l'estany i la serralada de les Corberes, Fitor és la primera població del Llenguadoc tocant a Catalunya. Fins el 1659 -data en que Catalunya Nord va ser annexionada per la monarquia francesa pel Tractar dels Pirineus- va ser un lloc avançat del reialme de França que feia front als territoris catalans del Reialme d'Aragó.

Ara, a inicis del 2012, aquest poble “gavatx” -segons la terminologia col·loquial rossellonesa per denominar els occitans- ha decidit d'integrar-se a la Comunitat de Municipis Salanca Mediterrània, una petita aglomeració rural formada pels pobles catalans de Salses, Pià i Clairà. Aquestes tres poblacions del nord de la plana rossellonesa, que viuen essencialment de l'activitat vinyatera, no s'han volgut integrar a l'aglomeració urbana Perpinyà Mediterrània -dirigida per Jean-Paul Alduy- que engloba trenta-sis municipis. Per fer la mancomunitat amb els seus veïns catalans, els occitans de Fitor han abandonat l'aglomeració urbana de Narbona ja que, segons el batlle Patrick Tarrius “el projecte de Gran Narbona posa l'accent en el desenvolupament industrial i urbà” i al seu poble “li convé més una mancomunitat dedicada a les activitats rurals”. Fitor viu essencialment de la vinya i té una denominació d'origen pròpia pels seus vins, l'AOC Fitou, tot i que en el seu territori també hi ha vinyes amb l'AOC Corbières que comparteix, precisament amb Salses. El batlle assegura que aquest poble occità “està més girat econòmicament cap a Catalunya Nord que cap a Narbona” ja que els queda molt més a prop la zona d'activitats comercials de Clairà.

Por a “l'annexió catalana”

Al poble de Fitor hi ha hagut veus discordants amb la decisió de l'ajuntament, amb arguments de l'estil “serem annexionats pels catalans”. Tarrius afirma que “els que diuen això són gent que, precisament no són originaris del poble” i, de tota manera, “ no pot haver-hi annexió oficial ja que Fitor continua formant part administrativament del departament de l'Aude i no del dels Pirineus Orientals”.

Amb l'entrada de Fitor a l'Aglomeració Salanca Mediterrània, aquesta es reforça davant la de Perpinyà Mediterrània, que no amaga la voluntat d'englobar tots els municipis de la plana del Rosselló. Amb la inclusió de Fitor qualsevol canvi hauria de ser validat per les autoritats i la Prefectura de dos administracions territorials, el que ha estat també necessari per a la integració de la població occitana a la mancomunitat catalana.

 

Source : elpuntavui.cat

dimanche, 01 janvier 2012

L' ACADEMIA DE LA LENGA OCCITANA ES NASCUDA ! OSCA !

L'iniciativa es istorica ! Lo "Congrès permanent de la lenga occitana",valent a dire

l'Academia de la lenga nostre es nascuda , una accion que recampa totas las institucions culturalas occitanas (I E O , CALANDRETAS , CIRDOC ...) e los partenaris ,coma las regions e quitament, lo ministèri de la cultura de l'estat francés.L'Academia occitana es estada fargada amb l'ajuda e l'experiéncia de las academias del Pais Basc, de Catalonha o ben de Frisa .A l'ora d'ara ,lo Congrès de la lenga occitana es reconegut per quatre regions ,Aquitania,Miègjorn-Pireneus,Rose Alps e Lengadoc-Rosselhon .Lo projècte n° 1 es un diccionari francés /occitan que sera botat en linha sus internet .Dins una entrevista al jornal "La Setmana " lo cap mèstre,Gilabèrt Mercadier declara :" Metèm la proritat sus un diccionari en linha que bote en valor las convergéncias e totes los mots comuns a las diferentas variantas de la lenga ".

Pais Nostre se regaudis d'aquéla capitada ,una avançada de mai per l'occitanisme .

Joan-Pèire Laval .