Midilibre.fr
Tous les blogs | Alerter le modérateur| Envoyer à un ami | Créer un Blog

mercredi, 29 décembre 2010

La LGV passa, mas sempre i a problèmas ambe las populacions, Girona coma sampitèrne afar sul tèma

La LGV pausa problèma en Gasconha, mai tanben en Catalonha, vaquí un article del Diari de Girona. E cada còp, lo sistèma politic installat es del costat de las entrepresas que comandan las òbras. Se cal demandar perqué ?


http://www.diaridegirona.cat/portada/2010/12/29/girona-fara-audiencia-publica-sobre-tav/455187.html

Girona LGV e problèma democratic ElDiariDeGirona 291210.jpgAital per la LGV e per far foncionar la democracia, per aver una aprticipacion a la democracia, una democracia sense participacion, es França, es pas francament la democracia...

Europe Écologie a sortit un ensemble de document per explicar lor punt de vist sul tèma de las LGV.

Segur que podràn èstre utile a totes los ciutadans europèus, malgrat tot Europe Écologie a pas tradusit en occitan lo document, es domatge.

TGV-LGV EE (1).jpgTGV-LGV EE (2).jpgTGV-LGV EE (3).jpgTGV-LGV EE (4)-.jpgTGV-LGV EE (5).jpgLa Dépêche

L'Alsace

Un comunicat pausa lo problèma de la memòria istorica en Espanha, Txalaparla es un editor, publica ...

Es en lenga espanhòla.

logo txalaparta.png

-------------------------------------------------------------------------
Censura al libro Manual del Torturador español
-------------------------------------------------------------------------
Comunicado de la Editorial Txalaparta en respuesta a los ataques a sus libros y a la libertad de expresión
-------------------------------------------------------------------------
Como es público ya, algunos periódicos de Madrid (La Razón, ABC), comenzaron recientemente una campaña denunciando que el libro de Xabier Makazaga Manual del torturador español, publicado por nuestra editorial, estaba presente en unas 30 bibliotecas públicas de Vizcaya, Guipúzcoa y Álava.
Seguidamente el Partido Popular manifestó que iba a solicitar del Gobierno Vasco la retirada de esos libros de las bibliotecas. A instancias de esta formación, la alcaldesa socialista de Basauri procedió a la retirada del libro de la biblioteca pública de dicha localidad. Por su parte, el Gobierno Vasco respondió que las bibliotecas eran competencia de los ayuntamientos y a ellos les correspondía, en su caso, la retirada o no del libro.
Ante estos hechos la Editorial Txalaparta quiere hacer públicos los siguientes acuerdos:
1.- Nos parece deleznable, tanto la campaña de la prensa madrileña como la actitud del PP y del PSOE en este tema. Esta impostura, propia de una dictadura, niega y anatemiza los informes presentados por instancias internacionales como la ONU y organismos como Amnistía Internacional dando la razón al autor del libro, que critica la negación de la tortura que se produce en España como un elemento que da pie a que continúe esta práctica. Bajo el paraguas de que cualquier crítica en materia de derechos humanos apoya el terrorismo, esta dinámica da un paso más allá en el recorte de los mismos, puesto que ataca frontalmente el artículo 19 de la Declaración Universal de los Derechos Hu manos, que declara que «Todo individuo tiene derecho a! la libe rtad de opinión y expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y de recibir informaciones y opiniones de todo tipo, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión».
2.- Hacemos un llamamiento a instancias internacionales, instituciones, partidos políticos, agentes sociales, profesionales del mundo editorial, bibliotecarios y a la ciudadanía en general a que no acepten este tipo de recortes de libertades, defiendan el derecho a recibir una información veraz y plural, y denuncien en su caso, sin temor, las torturas y malos tratos. 
3.- Agradecemos la actitud de los bibliotecarios vascos que han salido públicamente en defensa de la libertad de expresión.
4.- Anunciamos que hacemos nuestra la protesta que el Observatorio de Derechos Humanos de Euskal Herria, Behatokia, ha enviado al Sr. Frank de la Rue, Re lator Especial sobre Libertad de Opinión y de Expresión, dependiente del Alto Comisariado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos, con sede en Ginebra, y que adjuntamos a este comunicado.
5.- Por último, anunciamos que a partir de este momento y de acuerdo con el autor, la Editorial Txalaparta ha decidido colgar en su página web, de forma gratuita, el libro Manual del torturador español.
Tafalla, 21.XII.2010 
Editorial Txalaparta




 

Txalaparta Argitaletxea
Navaz-Bides karrika, 1-2.ezkerra
E.31300 - Tafalla
Nafarroa, Euskal Herria
Tel: (+34) 948 703 934
Web: http://www.txalaparta.com

 


 

 

* NDLR : La Razón e l'ABC son d'organes de premsa de l'ancian sistèma franquista. Son encara uèi una referéncia dins las revistas de premsa francesa e parisenca, digun sap perqué ? enfin... quasi.

** NDLR : se cal recordar tanben que al govèrn de Vitoria son associacion del PSOE_PS-Euskadi ambe lo PP. I a un fum de socialistas en Lengadòc qu'an tanben oblidat que lo PSOE_PSN a donat lo poder al PP en Nafarroa-Navarra. Aiçò èra per frenar l'arribada al poder de l'esquèrra basca, e contunhar lo sistèma espanhòl en Navarra. Lo nacionalisme espanhòl es mai fòrt qu'èstre d'esquèrra en Nafarroa... Es benlèu unic en Euròpa ?

 


mardi, 28 décembre 2010

Lo "Tribunal Constitucional" espanhòl ataca l'ensenhament del catalan, coma lo coorporatisme dels professors de l'E.N. l'occitan

Vaquí un document qu'ajuda a melhor entendre lo perqué ?

Es una reaccion de Solidaritat per l'Independéncia de Catalunya, representat per Unitat Catalana a Perpinyà, amic grand de País Nòstre :

Television del Parlament de Catalunya, enregistrament de la conferéncia de premsa.

La senténcia explica que cal aplicar l'annulacion del tipe d'ensenhament previst pel sistèma catalan (dempuèi la sortida del franquisme), sistèma remarcat al nivèl europèu coma essencial per la diversitat lingüistica.

Es de la meteissa manièra que lo sistèma francés d'educacion (coorporatisme sindical e administracion del meteis sistèma) refusa de prendre en compte l'immersion lingüistica, levat per l'ensenhament de l'alemand a Colomièrs pels quadres d'AIRBUS, per las escòlas dichas publicas de l'Estat francés. La rason del refús de l'administracion de l'immersion lingüistica a creat lo fialat de las escòlas Calandreta, coma responsa a la modernitat europèa refusada pel sistèma francés, refús que data e encara vigent uèi.

Se pausa aital per l'Estat francés lo meteis problèma : es que cal preveire dins una lei de l'occitan dins l'Estat francés, lo sol biais de salvar una lenga per son ensenhament, es de dire lo sol biais es l'ensenhament per immersion lingüistica ? País Nòstre demanda alara que se protegisquèsse totas los biaisses d'ensenhar, ambe una promocion clara e fòrta del sol biais europèu de salvar las lengas, es de dire l'immersion lingüistica, Calandreta.

L'immersion lingüistica es un biais correcte per ensenhar l'alemand a Colomièrs e perqué pas l'occitan a Tolosa ? A Colomièrs s'ensenha l'alemand dins l'escòla Jules Ferry ... e per l'occitan se trapa sistematicament los frens administratius franceses, sindicals e professorals. La lei es alara necita per salvar lo finançament e lo desvolopament d'aquestas escòlas Calandreta ; la lei deu tanben preveire una filiara concreta per crear capacitats professoralas que integrèssen la capacitat d'ensenhar las lengas, e l'occitan en privilegiat, per urgéncia lingüistica (es pas una urgéncia literara, ni d'aver corses en francés de literatura occitana, ni de gaitar los archius, veire lo patrimòni ancian, es una urgéncia de futur per l'occitan).

L'urgéncia es tanben de poder aver professors d'occitan de totas las originas potencialas, aital sabèm, a País Nòstre, las capacitats d'ensenhament de l'universitat de Lhèida ; aital pensam que l'universitat de Lhèida al Principat de Catalonha, es en capacitat de formar correctament a l'ensenhament de l'occitan. Sabèm tanben a País Nòstre que la creacion de competéncias professoralas a d'èstre elonhat dels problèmas politics del sindicalisme francés.

País Nòstre demanda als elegits de l'Euroregion, e de la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus de prendre en compte los potencialitats de tot lo bassin universitari per poder salvar l'ensenhament de l'occitan, sa normalitat e sa perennitat. Coma l'avèm demandat e fait, sabèm que la «Lei der occitan, aranés en Aran» es una aisina que nos podrà ajudar al desvolopament de l'ensenhament digne de l'occitan.

La «Lei der occitan, aranés en Aran» a d'èstre presentada dins totes los emicicles dels Conselhs Regionals d'Occitània, coma l'avèm fait a Narbona recentament, coma es estat fait dins una sala annèxa a Tolosa dins l'Ostal de Region ; la preséncia dels elegits (Conselhièrs de tot escantilh, deputat e senadors d'Occitània) serà alara essenciala.

lundi, 27 décembre 2010

2 Conselhs Regionals de Lengadòc-Rosselhon e Miègdia-Pirinèu vòtan una mocion de sosten als panèus en occitan ...

comunicat de la region per la vila de Vilanòva de Magalona.jpgMonsen Hadjadj aurà despertat los elegits, aital los elegits dels Conselhs Regionals de Lengadòc-Rosselhon e Miègdia-Pirinèus, per unes panèus en occitan.

Es plan.

Quora un lingüista lionés explica la sobrevida de las lengas, partís de dos exemples : lo latin e l'occitan.

«lo mai en dangièr de mòrt es l'occitan » explica dins un programa de France Culture. France Culture aurà difusat lo programa dos còps en 2010, e uèi diluns a las onze.

2010 serà tanben estat un escrich del Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon per refusar un corrièr en lenga occitana ; la letra es estada escricha per un cap de servici de Montpelhièr. L'argument : la lei Toubon e son aplicacion. Aiçò malgrat que la lei Toubon fosquèsse estada sonque aplicable contra l'anglés, segon los debats al moment de sa votacion.

Toubon es estat tanben lo deputat europèu qu'aurà demandat a Turquia lo respecte de las minoritats lingüisticas ; aiçò se debanèt al Parlament Europèu ... e vesedor de totes los deputats europèus de las minoritats lingüisticas, ambe un grand sentiment de vergonha : «fauta pas de vergonha aquel», ça diguèt un deputat catalan.

Caldrà demandar un pauc de dignitat als nòstres elegits e a las nòstras elegidas, e que votèssen en grope (grope Occitània dels elegits de totes bòrds, TOTES BÒRDS es essencial) per una lei de l'occitan. Una lei ... es necita perqué l'administracion francesa, centralista e de la de-centralizacion, respectèsse l'occitan.

La visibilitat es essenciala per la vida d'una lenga viva.

Cal notar qu'aprèp mantunas demarchas politicas, la prepausicion de Roland Courteau aurà recebut lo sosten de mantunes deputats e senadors. 

Puèi ...

N° 3008

_____

ASSEMBLÉE NATIONALE

CONSTITUTION DU 4 OCTOBRE 1958

TREIZIÈME LÉGISLATURE

Enregistré à la Présidence de l’Assemblée nationale le 7 décembre 2010.

PROPOSITION DE LOI

relative au développement des langues et cultures régionales,

(Renvoyée à la commission des affaires culturelles et de l’éducation, à défaut de constitution
d’une commission spéciale dans les délais prévus par les articles 30 et 31 du Règlement.)

présentée par Mesdames et Messieurs

Armand JUNG, Gisèle BIEMOURET, Daniel BOISSERIE, Danielle BOUSQUET, Martine CARRILLON-COUVREUR, Pascal DEGUILHEM, Éric DIARD, Jean-Pierre DUFAU, Laurence DUMONT, Jean-Paul DUPRÉ, Corinne ERHEL, Martine FAURE, Claude GATIGNOL, Jean GAUBERT, Paul GIACOBBI, Joël GIRAUD, Pascale GOT, Maxime GREMETZ, Anne GROMMERCH, Francis HILLMEYER, Monique IBORRA, Jean-Louis IDIART, Françoise IMBERT, Denis JACQUAT, Éric JALTON, Yvan LACHAUD, Colette LANGLADE, Jean LAUNAY, Marylise LEBRANCHU, Gilbert LE BRIS, Annick LE LOCH, Jacques LE NAY, Serge LETCHIMY, Michel LIEBGOTT, Martine LIGNIÈRES-CASSOU, Victorin LUREL, Jean-René MARSAC, Martine MARTINEL, Frédérique MASSAT, Kléber MESQUIDA, Henri NAYROU, Marie-Renée OGET, Françoise OLIVIER-COUPEAU, Germinal PEIRO, Simon RENUCCI, Marcel ROGEMONT, François de RUGY, Christiane TAUBIRA, Pascal TERRASSE, Philippe TOURTELIER, Jean-Jacques URVOAS, André VÉZINHET, Jean-Michel VILLAUMÉ et Philippe VITEL

 

 

Puèi avem recebut una nòta nadalenca de Catherine Morton, deputada tolzana, de son secretariat parisenc, que la deputada tolzana signarà la demanda de lei, e tanben votarà la lei aquesta.

L'afar Hadjadj e Vilanòva de Magalona aurà agut una resulta inesperada, gràcia als mèdias locals francofònes ; la lei enterrada serà reviscolada per la santa volontat d'una decision contrària d'un tribunal administratiu francés qu'aurà trapat que los panèus en occitan son ... accidentogènes. Aiçò aurà far rire un fum de redaccions, e segur melhor comprendre que per aver una lenga publica e salvada -coma l'occitan- es una question mai que tot POLITICA.

A Tolosa, la decision politica de l'installacion dins lo mètro es estada d'un elegits de Les Verts de l'aglomeracion de Tolosa. 

Los senadors e deputats d'Occitània que seràn pas sobre las listas d'aquestas leis (Senat e A.N.) auràn dreit a una lista especiala que sortirà largament dels sites oficials dels Sénat e Assemblée Nationale, es de dire de la discrecion costumièra, la lista dels elegits contra la lenga occitana serà mediatizada.

E coma l'a explicat un militant de País Nòstre lo 10 de decembre darrièr : «un deputat que respecte pas l'occitan, deuriá èstre sotalinhat pels electors occitans» ... sotalinhat de roge per pas recebre lo vòt dels OCCITANS.

Me sembla essencial alara de comprendre qu'una administracion que respecta pas l'occitan, es pas una administracion d'un país que s'i parla occitan, OCCITÀNIA. Alara lor caldrà far un esfòrç administrador, per exemple : saber escriure las letras ambe accents sul clavier que soi a escriure aqueste bilhet ...

alt 149 = ò

alt 160 = á

alt 227 = Ò

alt 161 = í

alt 163 = ú

alt 233 = Ú

alt 214 = Í

alt 183 = À

alt 181 = Á

Per poder escriure, caligrafiar, normalament la lenga occitana dins las futuras mocions en favor de tot planh contra aquesta lenga.

País Nòstre ajudarà totes los elegits que vòlon una mediatizacion de lor accion per l'occitan e per sa dignitat.

jeudi, 23 décembre 2010

Bonas Fèstas de la part del movement occitan País Nòstre

fèstas de fin d'annada.jpg

Aprèp la decision del Tribunal Constitucional Espanhòl, lo primièr comunicat es clar.

La decision del tribunal constitucional espanhòl vòl destrusir la politica lingüistica catalana. La resisténcia civila s'organiza alara. Tre lo lendeman una collectiu de ciutadans e de ciutadanas manda lo comunicat següent :

comunicat collectiu responsa al Tribunal Constitucional espanhòl.jpgSe cal recordar alara lo temps del franquisme que Pau Casal èra a Prada de Conflent...

Se cal recordar ara la dificultat dels jornalistas franceses per acceptar los escriches oficials catalans (TGV depart de Figueres).

La guèrra lingüistica es relançada.

Espanha es pus un Estat democraticament acceptable per vóler imposar la sola lenga espanhòla, sul modèl francés.

El Punt

ElSingularPlural

E malgrat tot lo mercat pensa emplegar lo catalan, legissètz Vilaweb sul tèma. 44 lengas son aital tradusida, fauta encara l'occitana, perqué ? Perqué i a pas cap volontat politica en Occitània.

mercredi, 22 décembre 2010

L'ÉTAT ABANDONNE LE LOGEMENT SOCIAL, comunicat de Jacques Valax, assemblèa de l'Estat francés

La defiscalizacion dels lotjaments a fabricat un fum de banlègas novèlas, ambe T3 o T4 sense locatari e sense defiscalizacion, uèi l'UMP abandona lo finançament dels lotjaments socials. Es lo mercat-Estat-nacion França ; una version del dich liberalisme economic sense secors regional per frenar las cagadas de l'Estat centrlaista.

E donc aital se causís lo mercat dinerièr de la defiscalizacion (un mercat favorizat per burèus d'avocats, sovent pron coneguts per aver d'accionaris politics a l'UMP, e de ne menar las pensadas o quitament las plaças sobre las taulas de las regulacion de las presentacions de las leis al Parlament) contra lo social, pel desbalanç de la basteson collectiva, contra l'adaptabilitat del lotjament social e local, regulador del sistèma liberal (mercat-Estat-nacion França) de locacion dels apartaments.

comunicat de Jacques Valax sobre lo lotjament.jpgSe pausa alara dos problèmas : - 1 - podèm encara far fisença a l'Estat central per la gestion de la fiscalitat ? Per la gestion del ben public ? - 2 - perqué i a pas de sistèma regional de resèrva dinerièra pr poder bastir projectes collectius, perqué las leis de la santa republica jacobina an pas prepausar a las autoritats de la decentralizacion unas libertats de finança, per desvolopar projecte autonòmes ? Perqué tantas páurs dels poders locals ? Perqué los partits an pas prepausat leis dins los programas electorals sul tèma ?

Perqué es França, ontologicament una conservatriça estructura juridica qu'aplega los pòbles tant diferents !

Occitània aurà un projecte politic clar e simpla per la dignitat de son pòble, un jorn ?

«il n'y a pas de souveraineté européenne car il n'y a pas de peuple européen» Marie-France Garaud, France Culture, uèi, per criticar l'Union Europèa.

Qu'es aquel pòble que refusa de determinar lo pòble còrse ? Es un pòble de politicians que sap pus sa pròpria istòria.

Primièr 14 de julhet de la dicha «révolution française» es estat la fèsta de la federacion. Una federacion a per vocacion en sciéncias politicas de federar. Es clar que los «Dreits de l'Òmes» son estats alara tradusits en 7 lengas, normalizada jà al moment !

Podèm bravament dire : i a pas de pòble francés, i a mantunes pòble en França, donc sonque un vaga concepte o paradigme, donc i a pas de soveirenetat francesa... e ara podèm dire quitament se n'i aviá una reala, al mens sauriá far la gestion de l'argent public, dins lo sistèma jacobin o dins lo sistèma de la decentralizacion.

La «frontière naturelle» de la pensada politica en França a pas acabat de donar de dòl als pòbles de França.

Lo TGV pel primièr còp sobre la amplitud europèa al depart de Figueres cap a Narbona

La premsa franchimanda se reconeis perqué sap pas escriure FIGUERES, nom legalizat dinca Madrid (real acadèmia espanhòla) dempuèi la fin del franquisme. Uèi en 2010, la premsa franchimanda a pas encara entendut la sonoritat diferenta.

Podètz verificar la signaletica del tren dins una vídeo :

 

mardi, 21 décembre 2010

Reportatge de Barcelona Tv sobre la manifestacion de Vilanòva de Magalona, Lengadòc

Barcelona TV reportatge en occitan sobre la manifestacion de Vilanòva de Magalona
www.btvnoticies.cat

lundi, 20 décembre 2010

Principat de Catalonha : Artur Mas farà uèi son primièr discors d'investigura

Artur Mas lo primièr discors d'investigura.jpgArtur Mas es l'Onorable president de la Generalitat de Catalonha, uèi serà lo jorn de son primièr devís oficial davant lo Parlament elegit en novembre darrièr.

Lo parlament catalan vòta leis, e es encara dedins Espanha, avèm aquí la fotografia de la situacion actuala ; ambe aquela legislatura sembla que mantunes elements politics cambiaràn al Sud. Occitània es un país al nòrd de Catalonha, serèm tocats en tant que ciutadans e ciutadanas del continent, los mai prèp del poder catalan.

Serà lo debut de la presa de poder de l'autonomia catalana, segur que tocarà grandament las politicas del Sud de l'Estat francés, Occitània donc es tocada per aqueste devís. Nos podèm desinteressar de çò que se debana al Sud de Perpinyà, o nos podèm sonque capvirar a París per ne saber mai sobre un certan avenidor pel país nòstre.

Uèi sabèm çaquelà que podrèm pas gaudir de l'autonomia que Barcelona gerís ; País Nòstre sempre zo demanda, se cal prendre en carga tanben en Occitània.